Llibres

AMEBA

Premi Cadaqués a Rosa Leveroni
Llibres del Segle (Girona, 2020). Amb il·lustracions de Gala Pont

Comprar

Amb la poesia d’Anna Gual basculem entre la concreció màxima dels elements de la taula periòdica i els secrets essencials. El meconi, l’úter, el lanugen i el líquid amniòtic ens condueixen cap als misteris de la reproducció animal, de la continuïtat i de la creació literària. Ara bé, Gual ens els diposita de viu en viu i amb una concisió sorprenent sobre el palmell de les mans.
(
Caterina Riba, a l’epíleg)

Ameba

ALTRES SEMIDEUS

LaBreu Edicions (Barcelona, 2019). Amb il·lustracions de Marc Pallarès
2ª edició

Comprar

Anna Gual s’ha internat en un bosc de renaixements silvestres, com el sant que invoca en el darrer poema, sant Eustachio, per qui el cérvol perseguit és portador de símbols sagrats; símbols que ara la poeta ha cercat en una llera humana, propera i quotidiana. Durer o Pisanello van entendre el ritme natural de la cacera mística, la meravella del món animal, el preciosisme del bosc com una visió. Aquests moments impagables són part també de la veu poètica dels Altres semideus.
(Susanna Rafart, a l’epíleg)

Altres semideus

EL TUBERCLE

Premi Senyoriu d’Ausiàs March 2016
Editorial 3i4 (València, 2016). Amb il·lustracions de Lara Costafreda
2ª edició

Comprar

Podria, n’Anna Gual, ser tantes dones! Tantíssimes mirades! Conscient del poder que tenen els records que fiblen pels carrers d’un poble, d’una família, amb la seva capacitat per murgonar misteris, sigui a través de la fosca amb els seus fantasmes, sigui amb el foc i les seves melodies abrasadores. O un viatge a les entranyes de la mare, un cruixir-se-li els ossos quan els versos guaiten immensitats.
(Antònia Vicens, a l’epíleg)

El tubercle

MOLSA

Premi Bernat Vidal i Tomàs 2016
AdiA Edicions (Calonge, 2016). Amb il·lustracions d’Ana Cabello
3ª edició

Comprar

Els poemes d’Anna Gual són plens d’el·lipsis, petits salts imaginatius que callen informació en moments crucials. Perquè es tracta de suggerir, no d’imposar. Esbossar, no arrasar. Anna Gual bufa i insufla vida a cada vers. La potència generadora esclata arreu, amb passió desmesurada. “Ningú no té permís a renunciar a res”. La poeta ens commina a l’excés, a “estimar amb descontrol animal”.
(Gemma Gorga, a l’epíleg)

Molsa

SÍMBOL 47

Editorial LaBreu Edicions (Barcelona, 2015). Amb il·lustracions d’Ana Cabello
3ª edició

Comprar

Símbol 47 és el fòsfor que encén una idea, i que la converteix en cambra, en cosmos, en prat o en revelació. Una il·luminació que ens permet veure Anna Gual, sempre oculta rere el símbol del batec real de la seva poètica. És una qüestió de fe. Anna Gual torna a demostrar que juga a tot o res i que gaudeix amb el xoc entre cossos divergents, convertits a la seva poesia en baules que saben trobar el gest perfecte per romandre juntes.
(Esteve Plantada, a l’epíleg)

Símbol 47

L’ÉSSER SOLAR

Premi de poesia mediterrània Pare Colom 2013
Editorial Lleonard Muntaner Editor (Palma, 2013)
2ª edició

Comprar

S’equivoca qui vegi Anna Gual com una poeta hipster. Aquest no és, ni de bon tros, el nus principal de la seva poesia. Perquè Gual és una poeta de fondàries intemporals, que baixa als inferns i els afronta sense por. Les sotragades, els dimonis i els abismes hi són. Amb un nou virtuosisme i contundència que sorprèn i emociona. L’ésser solar és un llibre d’una maduresa impressionant, que no només confirma una trajectòria sinó que la mena a un territori d’excepcionalitats contínues.
(Lluís Calvo, a l’epíleg)

L’ésser solar

IMPLOSIONS

Editorial LaBreu Edicions (Barcelona, 2008)
4ª edició

Comprar

La poesia de l’Anna parteix del cos i de la vivència del cos. Hi ha, en aquests versos, altituds i espais extensos. I molts forats. Els forats són imprescindibles. Hi ha molt de temps escampat, per la matèria dels versos de la Gual. Temps que ha fet el buit amb els cossos. Els seus versos ens mostren una consciència delerosa de viure i, alhora, una consciència esfereïda del que va vivint. És una poesia orgullosa, madura, pagada d’ella mateixa, analítica, crítica i insolent.
(Jordi Llavina, a l’epíleg)

Implosions
%d bloggers like this: